Fa molts anys que els professionals de la Prevenció estem batallant contra el frau de l’anomenat Cost 0. Però és realment cost 0? És una bona opció per a les empreses?
En aquest article voldria donar llum a una pràctica massa estesa, totalment ineficient i desaconsellable, en la qual, cal llegir detingudament la lletra petita dels contractes.
En primer lloc, hauríem de preguntar Quins serveis realment ens ofereixen?
Quan analitzem la Llei de PRL i més concretament el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, en el seu Article 10, no indica que l’organització dels recursos necessaris per al desenvolupament de les activitats preventives es realitzarà per l’empresari d’acord amb alguna de les modalitats següents:
- Assumint personalment aquesta activitat.
- Designant un o diversos treballadors per dur-la a terme.
- Constituint un servei de prevenció propi.
- Recorrent a un servei de prevenció aliè.
Aquest tipus d’empreses tan sols ofereixen la modalitat de “designar un o diversos treballadors”, no els interessa que l’empresari tingui coneixement de les altres tres modalitats ja que la seva fórmula fraudulenta no els funciona.
L’Art. 13 del RD 39/97, indica que, per al desenvolupament de l’activitat preventiva, els treballadors designats han de tenir la capacitat corresponent a les funcions a exercir, d’acord amb el que estableix el capítol VI.
El nombre de treballadors designats, així com els mitjans que l’empresari posi a la seva disposició i el temps de què disposin per a l’exercici de la seva activitat, han de ser els necessaris per desenvolupar adequadament les seves funcions.
En aquest article, és on algunes empreses van trobar el filó per iniciar la pràctica del cost 0 al barrejar un suposat servei d’assessorament amb la capacitació del treballador designat mitjançant el crèdit de la formació.
Així doncs, el preu del servei d’assessorament de prevenció només es veurà considerablement reduït sempre que un o diversos treballadors de l’empresa, realitzin formació en les condicions que s’estipulin en el contracte. En cas contrari, l’empresa haurà d’abonar la totalitat de l’import sense poder descomptar la part acordada en Fundae.
Però qui és el responsable davant de Fundae? En cas d’observar algun tipus d’incompliment, òbviament serà l’empresa titular qui respondrà amb la sanció corresponent, de manera que l’empresa que ofereix el servei Cost 0, continuarà amb les seves pràctiques fraudulentes sense cap cost.
Arribats a aquest punt, ens hauríem de preguntar, és suficient la formació en Nivell Bàsic per donar compliment a la Llei de prevenció?
Tot i que la norma permet la designació d’un o diversos treballadors com a modalitat preventiva, és fàcil pensar que el curs de 30/50 hores que acredita a l’alumne com a Tècnic de Nivell Bàsic, no pot en cap cas substituir professionals amb estudis de màster o Grau de com a mínim 1500 hores.
Així doncs, després de la realització del curs de Nivell Bàsic, el treballador només podrà dur a terme actuacions com, la promoció de l’activitat preventiva bàsica, comportaments segurs, com ara l’ordre, la neteja, la senyalització, fomentar l’interès i cooperació de els treballadors, realitzar avaluacions elementals de riscos, gestionar les primeres intervencions en cas d’emergència, cooperar amb els serveis de prevenció, atenció a queixes i suggeriments, registre de dades…
En cas comentat fins al moment, cal destacar que l’empresari ha de capacitar el treballador designat, facilitar els mitjans i temps necessari perquè aquest pugui exercir les funcions anteriorment citades. És en aquest moment quan caldria preguntar-se si realment l’empresari ha implantat el Pla de Prevenció en la seva empresa d’acord amb la norma o simplement, i en el millor dels casos, s’han emplenat uns simples formularis o plantilles facilitades pel suposat assessor.
Aquest supòsit assessor amb funcions de comercial, ha informat realment a l’empresari de quines són les seves obligacions i responsabilitats en matèria preventiva? L’experiència em porta a pensar que NO.
Mitjançant la fórmula Cost 0, l’empresari hauria de contractar igualment a un Tècnic de Prevenció per a impartir la formació de l’art. 19 de la LPRL als seus treballadors i realitzar les actuacions específiques de seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia més d’haver de contractar amb un servei de prevenció, la modalitat de vigilància de la salut. A tot això, cal afegir l’obligació de dur a terme una auditoria de compliment d’acord amb l’art. 31 bis de l’RD 39/97.
Una altra de les elucions en l’assessorament, és la responsabilitat que assumeix l’empresari pel que fa a el compliment de la norma de prevenció de riscos laborals. Qualsevol sanció per incompliment, recauran sempre sobre l’empresari.
A tot això, cal destacar que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, faciliten a les empreses de fins vint treballadors l’assessorament tècnic específic necessari per a l’organització de les seves activitats preventives forma gratuïta.
En resum, la percepció de compliment i estalvi que pugui tenir l’empresari mitjançant aquest tipus de contractes és totalment errònia i maniobrada. En primer lloc, està molt lluny de l’acompliment real de la norma, en segon lloc, és còmplice de frau a l’abonar uns serveis, més que inapropiats, mitjançant el crèdit formatiu i, en tercer lloc, és i serà responsable únic de qualsevol incompliment.
