La seguretat laboral ha de ser un tema prioritari per a ambdós col·lectius, empreses i serveis de prevenció, però la pregunta és – la formació de conveni actual es sinònim de reducció d’accidents? Al meu parer no.

El passat més d’octubre va finalitzar el terminin per a que totes les empreses que pertanyin al Conveni del Metall complissin amb la formació obligatòria indicada per III Conveni

Aquest Conveni del Metall obliga a tots els empleats a rebre un mínim de 20h de formació en matèria de prevenció, tant pel sector construcció com el sector indústria

Ja fa anys que conviuen les formacions d’obligat compliment indicades en el Conveni de la Construcció, el Conveni del Metall i el Conveni de la Fusta i el Moble amb les formacions d’obligat compliment indicades a l’art. 19 de la Llei de Prevenció. A la majoria de casos aquestes formacions se solapen obligant a les empreses a suportar un doble cost.

En pocs anys les especialitzacions han sofert un augment considerable, a la seva vegada, un increment dels anomenats “cursos per oficis”. Actualment existeixen gairebé 50 oficis diferents entre ambdós convenis.

No obstant, i endinsant-nos en matèria de coordinació d’activitats, l’empresa principal pot fixar l’obligatorietat de determinades formacions envers els treballadors de les empreses prèviament esmentades.

La disparitat de criteris pel que fa a la formació en matèria de seguretat i salut que els empleats han de rebre fan que la gestió sigui un complex repte, difícil de complimentar, per treballadors, ocupadors i serveis de prevenció.

Sovint els treballadors acaben rebent hores i hores de formació sobre temaris que es tornen repetitius i monòtons, que eventualment, provoquen un desinterès i una desmotivació evidents.

No menys important és el cost econòmic que han de suportar les firmes per a satisfer aquesta disparitat entre criteris i normativa, no només pel cost explícit de la formació, sinó també pel temps invertit durant el qual els treballadors no es troben al seu lloc de feina.

La gran varietat de formacions, la carència d’unanimitat entre les diferents parts interessades en la convalidació de temaris i desigualtat de criteris comporta un desafiament gairebé impossible per als serveis de prevenció a l’hora d’atendre les necessitats formatives de treballadors i empreses. La dificultat per a completar grups amb un mínim d’assistents per cada una de les obligacions i criteris – formació per llocs de treball (art.19 LPRL, per oficis (Conveni del Metall, de la Construcció, Fusta i Moble…) i especialitzacions (CAE) – converteixen la programació i realització de les formacions en una tasca vertaderament àrdua.

A més, per acabar de complicar el tema i malgrat que el temari de la part troncal d’oficis (20h) és el mateix, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Laboral del Metall obliguen a crear grups diferents, sent encara més difícil d’organitzar.

Fa uns anys que es porta parlant sobre una reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals amb l’objectiu d’abordar la seguretat i la salut de forma més eficient, que en aquest sentit incentivaria les autoritat competents a reflexionar sobre el tema de la formació i tractar aquestes qüestions unificant criteris per oferir una formació resolutiva, creativa i motivadora que tracti de manera eficaç els riscos i mesures preventives en benefici real dels treballadors.