El passat dimarts 10 de setembre de 2024 es va aprovar el Reial decret 893/2024, pel qual es regula la protecció de la seguretat i la salut en l’àmbit del servei de la llar familiar i s’estableixen nous drets per a les persones treballadores de la llar. Es tracta d’un avanç que suposa literalment el reconeixement de la ciutadania laboral de les persones treballadores del servei domèstic.

Al llarg de la història, el treball de les persones treballadores de la llar ha estat objecte de discriminació social i poc reconeixement. Les seves condicions i drets laborals han estat mínims i la seva retribució econòmica, en moltes ocasions, escassa. A més, es tracta d’una professió altament feminitzada. Per tant, la falta de drets en aquest àmbit influeix de manera directa en la discriminació cap a la dona.

En aquest context, i tenint en compte el paper essencial que realment exerceixen aquestes persones en la nostra societat, aquesta nova normativa pretén posar en valor la seva professió i dotar-la de la dignitat i professionalitat laboral que mereix. D’aquesta manera, les persones treballadores de llar podran gaudir d’uns drets i unes condicions laborals dignes, d’igual forma que ho fan la resta de treballadors. Des de SETEMCAT, a continuació t’oferim tota la informació i els detalls sobre aquesta nova normativa.

Dret a la Protecció dels Riscos Laborals de les persones treballadores de la llar i Organització de l’Activitat Preventiva

Segons el Reial decret 893/2024, les persones treballadores de la llar tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral. En aquest sentit, el cost de les mesures relatives a la seguretat i salut en el treball no ha de recaure de cap manera sobre elles.

Per a assegurar el compliment d’aquest dret, la persona ocupadora té l’obligació i el deure de protegir les persones treballadores de la llar davant dels riscos laborals. En aquest sentit, pot concertar, si així ho desitja, operacions d’assegurança per a cobrir la previsió de riscos derivats del treball domèstic. Per tant, la persona ocupadora pot:

  • Assumir personalment l’organització d’aquesta activitat si té la capacitat i els coneixements adequats.
  • Delegar aquestes obligacions i designar a una o diverses persones del seu entorn personal o familiar directe. És important destacar que aquestes persones han de complir amb els requisits necessaris i han de tenir la capacitat adequada.
  • Concertar aquest servei amb un servei de prevenció aliè.

Si la persona ocupadora delega les seves obligacions, aquesta ha de facilitar tota la informació necessària als responsables designats. A més, també els ha de proporcionar tota la documentació indispensable per al correcte compliment de les seves funcions.

Avaluació de Riscos Laborals

La persona ocupadora haurà de realitzar una avaluació inicial de riscos. Aquesta serà revisada i actualitzada amb periodicitat, sempre que sigui necessari i segons el determinat en aquesta mateixa. Després de l’avaluació, si els resultats ho indiquen, la persona ocupadora haurà d’adoptar mesures preventives per a eliminar, reduir o controlar les situacions de risc detectades.

Equips de treball i equips de protecció individual

Si els riscos no es poden evitar o limitar, la persona ocupadora ha de proporcionar equips de treball adequats a les persones treballadores de la llar. Aquests equips han de garantir la seguretat durant la seva utilització i complir amb l’establert a l’avaluació de riscos. A més, han de ser gratuïts pels treballadors i substituir-se sempre que calgui per assegurar-ne l’eficàcia i la protecció.

Dret a la Informació, Participació i Formació de les persones empleades de llar

La persona ocupadora ha de garantir que les persones treballadores disposin de tota la informació necessària sobre els riscos per a la seva seguretat i salut en el treball. També els ha d’informar sobre les mesures de protecció i prevenció aplicables a aquests riscos. A més, haurà de permetre la participació de les persones treballadores en el marc de totes les qüestions que afectin la seguretat i la salut en el servei de la llar familiar.

Les persones treballadores de la llar també tenen dret a rebre una formació en matèria preventiva en el moment de la seva contractació. Aquesta formació serà única (independentment que la persona treballadora treballi per a diverses persones ocupadores). A més, la formació haurà d’impartir-se, sempre que sigui possible, dins de la jornada de treball o, si no és possible, fora d’ella. En aquest cas, la persona treballadora ha de ser compensada amb el temps de descans equivalent.

Per a garantir el dret a la formació gratuïta, la Fundació Estatal per a la formació en l’Ocupació (Fundae) gestionarà una plataforma formativa. A través d’ella, es desenvoluparan activitats de formació en matèria preventiva. En aquest sentit, caldrà esperar que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) dicti una resolució per a posar en marxa aquestes activitats de formació.

A més, serà necessària la impartició d’una formació complementària en el suposat cas que existeixin certes tasques de la llar que comportin riscos excepcionals. Aquesta formació haurà de córrer a càrrec de la persona ocupadora.

Situació de Risc greu i imminent i Prevenció de la violència i assetjament en l’ocupació domèstica

En el cas que existeixi un risc greu imminent, la persona ocupadora té l’obligació d’informar tan aviat com sigui possible a la persona treballadora. També, haurà d’adoptar les mesures necessàries per a controlar i evitar el perill.

En aquest sentit, les persones treballadores tenen dret a interrompre la seva activitat laboral i abandonar el seu lloc de treball si consideren que existeixen uns certs riscos que posin en perill la seva salut i la seva vida.

A més, el nou decret també permet que les persones treballadores de la llar puguin deixar el seu lloc de treball en el cas de patir assetjament laboral, sexual o qualsevol forma de violència, sense que això sigui considerat com una renúncia o motiu d’acomiadament. Així mateix, es preveu el desenvolupament d’un protocol específic per a gestionar aquest tipus de casos en l’àmbit domèstic, amb un termini d’un any per a la seva implementació completa.

Dret a la Vigilància de la Salut de manera gratuïta

El nou Reial decret atorga a les persones treballadores de la llar el dret a la vigilància del seu estat de salut. Es tracta d’una responsabilitat que ha de recaure sobre la persona ocupadora.

Aquesta vigilància de la salut pot incloure, de manera periòdica, la realització d’un reconeixement mèdic adequat. Aquest reconeixement serà voluntari i únic per a cada persona treballadora, independentment que aquesta presti servei per a diverses persones ocupadores. Aquests exàmens mèdics podran realitzar-se a través del Sistema Nacional de Salut, alliberant les persones ocupadores de la responsabilitat d’assumir aquesta despesa.

Serveis d’ajuda a domicili

En el cas concret dels serveis d’ajuda a domicili, les especials característiques d’aquesta activitat fan que requereixi una normativa de prevenció específica. Específicament, per a garantir la correcta realització de l’avaluació dels riscos laborals requerida en qualsevol treball, és imprescindible que les persones responsables de realitzar aquestes avaluacions realitzin visites presencials a les llars on es desenvolupa l’activitat laboral.

D’altra banda, el Reial decret també destaca la possibilitat d’introduir modificacions en el domicili en aquelles situacions en les quals, a conseqüència de l’avaluació, resulti aconsellable com a acció preventiva més adequada (amb el consentiment de la persona titular del domicili).

Quan entraran en vigor els nous drets per a les persones empleades de llar?

En el termini de deu mesos des de la publicació d’aquesta norma, l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) elaborarà i posarà a la disposició de totes les persones ocupadores, a través de la pàgina web del Ministeri de Treball i Economia Social, una eina que faciliti el compliment de les obligacions relatives a l’avaluació de riscos.

És important destacar que les obligacions en matèria de prevenció previstes en aquest Reial decret no seran aplicables fins passats sis mesos des de la publicació d’aquesta eina. Per tant, això últim retarda l’entrada en vigor efectiva d’aquestes obligacions fins al 2026.

A més, en el termini màxim d’un any des de la publicació d’aquesta norma, el INSST elaborarà una guia tècnica. Aquesta inclourà tota la informació necessària sobre els nous drets i obligacions relacionats amb la prevenció de riscos laborals en l’àmbit del servei domèstic.