NOTA INFORMATIVA: FONT: AGENCIA ESPANYOLA DE PROTECCIO DE DADES.
(Madrid 13 de maig de 2014)

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública avui una sentència de gran transcendència que resol la qüestió prejudicial plantejada al març de 2012 per l’Audiència Nacional sobre la interpretació de la normativa europea de protecció de dades (Directiva 95/46/CE) en relació amb l’activitat dels motors de cerca d’Internet. La decisió afecta més de 220 recursos interposats per Google contra resolucions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, actualment pendents davant l’Audiència Nacional.
El pronunciament de l’Alt Tribunal, que té l’última paraula pel que fa a la interpretació del dret de la Unió Europea, aclareix definitivament el règim de responsabilitats dels cercadors d’internet en relació amb la protecció de les dades personals i posa fi a la situació de desprotecció els afectats generada per la negativa de la companyia Google a sotmetre a la normativa espanyola i europea reguladora de la matèria.

En la sentència d’avui el TJUE estableix que:

– L’activitat dels motors de cerca com Google constitueix un tractament de dades de caràcter personal, del qual és responsable el propi motor, ja que aquest determina els fins i els mitjans d’aquesta activitat.

– Aquest tractament està sotmès a les normes de protecció de dades de la Unió Europea, atès que Google ha creat en un Estat membre 01:00 establiment per a la promoció i venda d’espais publicitaris i la activitat s’adreça als habitants d’aquest Estat.

– Les persones tenen dret a sol • licitar del motor de cerca, amb les condicions establertes en la Directiva de protecció de dades, l’eliminació de referències que els afecten, encara que aquesta informació no hagi estat eliminada per l’editor ni dit editor hagi sol • licitat la desindexación. En cas de no atendre la sol • licitud, les persones tenen dret a demanar la tutela de l’AEPD i dels tribunals.

– El dret a la protecció de dades de les persones preval, amb caràcter general, sobre el «mer interès econòmic del gestor del motor de cerca» llevat que l’interessat tingui rellevància pública i l’accés a la informació estigui justificat per l’interès públic.

En els últims anys, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha hagut d’atendre
un nombre creixent de reclamacions de ciutadans que sol • liciten la seva empara davant la empresa Google després que aquesta s’hagi negat a acollir les seves demandes de posar fi a la difusió a internet, per mitjà del seu cercador, d’informacions que no tenen rellevància pública i la divulgació general els està causant un dany personal. En
tots els casos els afectats es queixen que la companyia ha rebutjat la petició adduint, com a primer argument, que la seva activitat no està subjecta al dret espanyol.

Davant d’aquest plantejament, l’Agència ha vingut sostenint que la Directiva 95/46/CE i la legislació espanyola de protecció de dades són aplicables a les activitats del cercador d’internet Google perquè, tot i que l’empresa no tingui la seva matriu a Espanya, compta amb un establiment al nostre país vinculat al seu activitat i utilitza mitjans situats en territori espanyol. De la mateixa manera, ha considerat que l’activitat del cercador, quan té per objecte informacions relatives a persones físiques identificades o identificables, constitueix un «tractament de dades» el responsable no pot ser altre que l’empresa que el gestiona.

Al costat d’això, l’Agència sempre ha entès que una interpretació correcta de la Directiva obliga els responsables dels motors de cerca a Internet a reconèixer els afectats el que s’ha anomenat el «dret a l’oblit», que no és altra cosa que la projecció sobre internet dels tradicionals drets d’oposició i de cancel • lació, que formen part del dret fonamental a la protecció de les dades personals. Al exercici d’aquests drets, els ciutadans han de poder dirigir-se al cercador per que deixi de difondre dades o informacions personals que els concerneixen quan aquesta difusió els està produint una lesió en els seus drets i es realitza sense base legitimadora suficient.

Aquesta interpretació del dret espanyol i europeu ha estat frontalment qüestionada per l’empresa Google, que ha impugnat sistemàticament totes les resolucions de l’ Agència en què, després d’estudiar el cas concret, es reconeixia l’afectat el dret de cancel • lació o d’oposició i, en conseqüència, es requeria a Google perquè retirés de els resultats de cerca els enllaços a les informacions lesives per al particular.

L’Agència es congratula que el TJUE doni suport els seus plantejaments i estableixi amb caràcter vinculant la interpretació correcta de la Directiva per al futur, amb la qual cosa impedirà que es tornin a produir intents d’esquivar la seva aplicació amb el
consegüent perjudici per als afectats. Com ha declarat José Luis Rodríguez Álvarez, director de l’Agència, «confiem que aquesta sentència marqui un punt de inflexió en la conducta de l’empresa Google i que, a partir d’ara, compleixi amb la normativa europea de protecció de dades i respecti els drets dels ciutadans «.

En tot cas, una valoració completa del contingut i abast de la importantíssima sentència del TJUE, les implicacions van molt més enllà de l’àmbit del dret al oblit, requereix una anàlisi detinguda dels seus fonaments i de les molt notables consideracions en ells expressades.

Sense perjudici d’això, és oportú recordar que el dret a l’oblit, tal com ho ha entès l’Agència i ara confirma el TJUE, lluny de ser un dret absolut com de vegades s’ha intentat presentar per desqualificar, té abast limitat. El seu àmbit d’aplicació coincideix amb el que correspon als drets de cancel • lació i oposició a través dels quals es materialitza. En conseqüència, la seva reconeixement no és de cap manera incompatible amb el ple reconeixement de les llibertats d’expressió i d’informació i el seu caràcter prevalent en les societats democràtiques.

En aquest sentit, l’actuació de l’Agència ha estat sempre particularment respectuosa amb aquestes llibertats essencials i amb altres drets fonamentals eventualment en joc. En primer lloc, perquè totes les decisions s’adopten després una ponderació detallada de les circumstàncies concurrents en el cas concret i únicament s’estimen quan es tracta d’informacions personals que no tenen interès o de rellevància pública però la difusió per internet està causant un dany al afectat, desestimant totes aquelles peticions que concerneixen personatges públics o que versen sobre fets de rellevància pública. En segon lloc, perquè en cap cas es requereix la modificació o rectificació de les fonts originals, sinó únicament que es posi fi a la difusió de la informació a internet a través dels cercadors, de manera que es mantenen sempre inalterats els documents, arxius o hemeroteques digitals.